Resultats de la cerca

Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa…

Aquest nucli no ha aconseguit de convertir-se en població, com s’esdevingué a partir del s XVIII amb els antics barris marítims d’altres poblacions no costaneres del Maresme, per tal com l’emigració devers la costa es dirigí cap a Caldetes

El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…

Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques

Engloba, principalment, les serres d’Ubiña 2 417 m, Peña Prieta 2 536 m i els Picos de Europa 2 648 m Regada per afluents del Duero i l’Ebre, té un clima humit, amb trets continentals a les valls La població, que acusa una forta emigració, es concentra a les valls Hom viu de l’explotació agrícola i ramadera i del turisme

La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa

La capital és Georgetown 7 617 h 1979 És format per les illes Grand Cayman, Little Cayman i Cayman Brac, vorejades en part per esculls corallins El clima és tropical, amb una pluviositat anual d’uns 1 200 mm La població, formada bàsicament per mulatos, blancs i negres, tendeix a disminuir per emigració Les fonts de riquesa principals són la caça de tortugues i taurons, el conreu de palmeres i cocoteres i el turisme Té port i aeroport internacional a Georgetown Descobertes per Colom el 1503, foren anomenades illes de les Tortugues Al segle XVIII foren colonitzades pels britànics des de Jamaica

Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari

S'estén per una plana baixa amb molts llacs Measca, Con i Coirib i per uns massissos calcaris, no més alts de 800 m, que la tanquen a l’oest i formen una costa abrupta És una de les regions més pobres d’Irlanda, la qual cosa n'afavoreix l’emigració i el despoblament La població viu dispersa en petits nuclis Administrativament és dividida en cinc comtats Correspon a l’antic regne gaèlic homònim fundat vers l’any 150 Des del segle V fins al XIV, que passà a la corona anglesa, fou un estat independent

Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany Bay i a la…