Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Chi-lung
Ciutat
Ciutat de Taiwan, a la costa septentrional, al SW de T’aipei, que forma un districte metropolità.
És un centre pesquer i un nucli industrial factories de congelació de peix, molins de farina, elaboració d’adobs, drassanes i fabricació de bicicletes Constitueix la principal sortida portuària del país Centre comercial engrandit durant l’ocupació japonesa 1895-1945 Bases militars
Misericòrdia

El santuari de la Misericòrdia, bastit a la fi del segle XVI, centre de devoció popular (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Reus (Baix Camp), al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
Hom en començà la construcció el 1592, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora Acabat el 1601, en 1652-83 fou engrandit El cambril és del 1771 destruït el 1936 i refet el 1954
parc nacional de Banff

El llac Bow, al parc nacional de Banff
© Fototeca.cat-Corel
Espai natural
Parc del Canadà, a la província d’Alberta, limitat al nord pel parc nacional de Jasper i el Clearwater Forest, a l’oest pels parcs nacionals de Yoho i Kootenay i a l’est pel Bow River Forest.
És a les Muntanyes Rocalloses, i enclou alguns dels cims més alts d’aquesta serralada i diversos llacs El parc, establert l’any 1885 i engrandit més tard, constitueix una important reserva botànica i zoològica, i és centre d’esports de neu És travessat per l’autopista transcanadenca
Nālanda

Vista general de Nālanda
Wonderlane (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Monestir de l’Índia, situat entre Patna i Rājgīr, centre d’una universitat budista molt important fundada per Kumaragupta I.
Engrandit pels sobirans guptes, constava de nombrosos edificis amb patis interiors i capelles Posseí una biblioteca monumental, ampliada constantment amb les aportacions de manuscrits, fets com a treball universitari Amb l’adveniment del corrent religiós budista tàntric, al segle XIII, Nalanda caigué en decadència, bé que intentà de continuar la seva tradició a la regió del Tibet
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del segle XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del segle XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del segle XIV i de Santa…
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí…
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
Bearn

Vescomtes de Bearn
©
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S'estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de…
Urús

Vista del poble d'Urús
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…