Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
monestir de Fontenay

Claustre del monestir de Fontenay
© CHG / Fotolia.com
Abadia
Abadia cistercenca del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França.
Fundada al segle XII al lloc d’un antic ermitatge, fou suprimida el 1791 És un dels millors exemples de l’arquitectura cistercenca Se'n conserven l’església, el claustre, la sala capitular i altres dependències monàstiques
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
el Llosar
Santuari
Santuari del municipi de Vilafranca del Maestrat (Ports), al nord-oest de la vila.
El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI acabat el 1577, sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos hostatgeria i casa dels ermitans conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu segle XV Hom hi venera una imatge de marbre, gòtica segons la llegenda, una marededeu trobada
el Lledó
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Lledó) situat al NE de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta), a la qual l’uneix un passeig.
L’actual edifici 1724-31 és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572 La imatge, segons la tradició, és una marededeu trobada És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari collocat al pit d’una imatge més grossa És la patrona de Castelló
Bunyola
Municipi
Municipi de Mallorca, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les principals…
Montuïri
Montuïri
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en es Pla.
Bé que dominen les margues miocèniques marines, el travessen una sèrie de turons que enllacen el puig de Randa ja dins el terme d’Algaida amb les serres de Llevant ses Tres Fites 342 m alt, al SW, termenal amb Algaida i Llucmajor puig de Sant Miquel 239 m alt, amb l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri, a llevant de la vila el Cugulutx 185 m alt, termenal amb Porreres i Sant Joan al NW s’eleva la petita serra de son Boivàs, i la de Meià al NE L’alzina 113 ha ha estat desplaçada en part pel pi blanc 287 ha i la màquia d’olivella 99 ha més o menys degradada Els conreus ocupen el 85…
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Cardó
Convent
Convent i ermitatge (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó serra de Cardó, dins el municipi de Benifallet (Baix Ebre).
L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una…
Benifallet

A l’altura de Benifallet, un meandre del curs del riu possibilita l’aprofitament agrícola (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…
Vallfogona de Balaguer
L’edifici de l’escola de Vallfogona de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…