Resultats de la cerca

L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860

Primitiva colònia militar macedònia, s’hi desplegà un important centre industrial i comercial El 133 passà als romans després del testament d’Àtal III de Pèrgam El llibre dels Actes dels Apòstols hi esmenta una florent comunitat cristiana Conquerida pels àrabs, correspon a l’actual Akhisar

S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà

Tenia com a contitular Sant Genís El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan s XII

Emplaçada en un oasi de vegetació quasi tropical és, a 250 m sota el nivell del mar, la ciutat més baixa del món La Bíblia l'esmenta com la primera ciutat conquerida pels israelites, un cop passat el Jordà Les excavacions han mostrat un nucli de població vers el 7800 aC, amb una nova embranzida vers el 3000 aC A partir del 1948, incorporada a Jordània, es convertí en camp de refugiats 57 000 1964 Ocupada per Israel el 1967, el 1994 esdevingué territori autònom palestí arran dels acords entre l'OAP i Israel

Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…

Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis…

El sector septentrional del terme forma part de la plana regada de la dreta de la Tet rec de Corbera , que prové de Bulaternera i desguassa a la Tet a Sant Feliu d’Amunt La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l’agricultura substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus De les 300 ha de superfície agrícola, 159 són dedicades als arbres fruiters, 109 a la vinya i 61 a les hortalisses Hi ha una empresa de la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables El 1856 se segregà de Corbera del Castell…

Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt Dues finestres de doble esqueixada illuminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis Com a parallels podem…

Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del s X tenia els altars de Sant Climent i Sant…