Resultats de la cerca

Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael

És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m 2 Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC

L’edifici Només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud Se n’han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se, per tant, a la topografia del terreny El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d’una finestra biforada de la qual ha desaparegut la columneta Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s’hi poden veure dues…

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos…

Situada en un turó a l’est de la ciutat, ha estat restaurada i convertida en el centre d’interpretació Casa de la Culla  dedicat a l’agricultura, la cultura del vi i l’educació ambiental La visita de les diferents estances de la casa, el celler tradicional i els camps de vinya permet conèixer la història de la viticultura al Bages i els processos tradicionals de producció de vi A més, a l’exterior s’ha desenvolupat un projecte d’horts comunitaris amb l’objectiu de fomentar l’organització collectiva, crear espais d’aprenentatge i promoure l’horticultura ecològica a la ciutat Des de l’any 2007…

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem…

Es troba al centre de les fortificacions construïdes successivament des de la fi del s XV, al llarg del s XVI 1540, 1552, 1564 i al XVII 1679 per Vauban aquesta darrera desmantellada el 1904 És voltat d’un fossar i flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals, al N i al S, afegides al s XV a l’antic edifici rectangular A la façana occidental hi ha la torre de l’homenatge, amb l’entrada principal al pati interior quadrangular, pràcticament voltat d’arcades A la façana oriental hi ha la torre major, on es troben les capelles sobreposades de la Santa Creu i de Santa…

El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del gran casal o palau d’època renaixentista…

El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de SantPere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de SantPere de…

Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels gibellins L’any…