Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
illa des Llatzeret
Illa
Illa situada a la boca del port de Maó (Menorca), davant el promontori de la Mola, la qual fins el 1900, que hom construí el canal de Sant Jordi, fou unida a la riba septentrional del port.
Carles III feu construir-hi un llatzeret el 1786, notable edifici de factura neoclàssica voltat de murs, amb vuit portes, que no fou inaugurat fins el 1817 Des d’aquesta data fins al 1911 hi havien fet quarantena 13857 vaixells Actualment, hi ha una residència per a funcionaris ministerials
Abū Roaš

Abū Roaš La piràmide de Radjedef
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 8 km al N de Gizeh.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, conté restes de tres piràmides dues de pedra, la més important de les quals és la de Radjedef, successor de Kheops prop d’ella han estat trobades les tombes dels seus funcionaris, i una de tova 145 m d’alçada originalment
Montbau
Barri
Barri residencial perifèric del sector N de Barcelona, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons 31 ha promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes GGiráldez, PLópez Iñigo i XSubias i Fages pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs, i en la segona fase 1961 per PLópez i JSoteres, entre d’altres La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM La població prevista era d’uns 10 000 h Hi resideixen 6 973 h, principalment obrers…
la Presta
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l’esquerra del riu, aigua avall de la Farga
, veïnat situat a l’indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon.
Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els banys dels…
Santa Eulàlia
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910…
Alhambra
El conjunt monumental de l’Alhambra de Granada, aixecat pels reis nazarís per a llur residència
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt monumental situat al costat de Granada, però independent de la ciutat, la qual dominava, aixecat pels reis nassarites per a llur residència.
Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del Mexuar, per a…
Al-Amārna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la riba oriental del Nil i uns 260 km al SW del Caire, dit també, de vegades, Tall al-Amārna.
Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat 1374 aC fins a l’inici del de Tutankamon 1361-1352 aC És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics Tenia tres sectors meridional, amb les cases dels funcionaris importants central, amb les…
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…
Brasília
Ciutat
Capital del Brasil i de Distrito Federal, situada en un altiplà de la regió Nord-est.
Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la gran afluència…
Bonn

El Rin al seu pas per Bonn
Ciutat
Ciutat de la Renània, Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental RFA després de la Segona Guerra Mundial Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal seu del Bundestag, situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs residències a la veïna ciutat de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina