Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Amrit
Ciutat antiga
Lloc de la costa síria, a l’emplaçament de la ciutat fenícia de Marathos.
S'hi conserven una capella fenícia i alguns monuments funeraris
Calescoves

Vista de Calescoves
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala del terme d’Alaior (Menorca), a llevant de la cala en Porter.
Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral prop d’un centenar i inscripcions rupestres d’època romana
Nikko
Ciutat
Ciutat del ken de Tochigi, a l’illa de Honshū, Japó.
Ciutat monumental, amb dos grups d’edificacions temples budistes, del s VIII, i conjunt de tombes sintoistes per a la família Tokugawa, construïdes del 1616 al 1636, després d’enderrocar els monuments funeraris de la família rival Toyatomi Centre religiós i de pelegrinatge
Populònia
Ciutat
Ciutat etrusca, situada prop de l’actual llogaret homònim a la província de Liorna (Itàlia).
D’origen incert, gràcies a la seva posició de port d’escala del comerç del ferro, esdevingué, a partir del s VI aC, un nucli pròsper de població molt vinculat a Grècia Sota la influència de Roma s III aC, en temps de Sulla començà la seva decadència Malgrat això, fou encara seu episcopal Conserva monuments funeraris d’un gran valor
Carnac

Alineació de menhirs a Carnac (Bretanya)
© Fototeca.cat - Corel
Municipi de Bretanya, al departament de Morbihan, França.
És cèlebre pels seus monuments megalítics els més antics es remunten al 3000 aC, especialment pels alineaments de menhirs, dividits en tres grups, el més important dels quals és el de Menec, on 1099 menhirs són disposats en onze fileres de més de 1100 m de longitud per 100 d’ample A l’extrem s’aixeca un grandiós cromlec, i, al mig, túmuls funeraris
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el segle VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del segle V aC, al segle IV aC i a la primera meitat del segle III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…
muntanya de Vilanera
Cim
Cim del municipi de l’Escala (Alt Empordà), de 26 m d’altitud.
Al sector de ponent de la part baixa del turó hi ha les restes del monestir i de l'església de Santa Maria de Vilanera , construïts a principis del segle XIV, i el mas Vilanera , construït als segles XVI-XVII i que ha sofert diverses transformacions Al segles XVIII-XIX fou unit a la torre de defensa de planta rectangular amb un nou cos que augmentava la superfície construïda del mas En 1999-2000 s’hi dugueren a terme unes primeres excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
Còrsega

Vista de la vall de la Restonica i el llac Melo, Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…