Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Hindu Kush
Serralada
Serralada de l’Afganistan, que el travessa d’E a W en una longitud de 600 km.
S'uneix al Pamir i només és separada del Mustang Himàlaia pel pas de Baroghil 3 660 m El nucli, cristallí, és recobert per sediments cretacis i gresos i calcàries terciàries Culmina al Tirich Mir 7 750 m Als costats de l’alineació principal s’alcen potents serres, que disminueixen d’altitud cap a l’W, però els ports es mantenen entre els 3 500 i 4 000 m, la qual cosa dificulta la circulació
Singapur

Singapur. Temple hindú a Sai Baba
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat i capital de la república de Singapur, situada a l’extrem sud de l’illa homònima, travessada pel riu Singapur.
Gran centre financer, és el port comercial més gran de l’Àsia del SE i deu el seu desenvolupament a la situació de ruta comercial entre l’Àsia de l’E i SE i Austràlia amb Europa i Àfrica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior National University of Singapore, fundada el 1980
Gauhāti
Ciutat
Ciutat de l’estat de l’Assam, Índia, a la vora del Brahmaputra.
Important port fluvial, és el primer centre comercial de l’Assam, i té una refineria de petroli Té indústries de tractament del te i d’altres productes agrícoles de la regió cacauets i cotó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Gauhāti University, fundada el 1948 A la rodalia radiquen diversos centres de peregrinació hindú i ruïnes de temples Antiga capital de l’Assam sota l’administració britànica, havia estat també capital del reialme hindú de Kāmārupā amb el nom de Prāgiyotisa, vers l’any 400
Palembang
Ciutat
Capital de la província de Sumatra Meridional, a Sumatra, Indonèsia.
Indústria tèxtil Refineria de petroli Port en el riu Musi Fou centre d’un antic reialme hindú que els holandesos aboliren el 1825 Forma part d’Indonèsia des del 1950
Qondūz
Riu
Riu de l’Afganistan septentrional (400 km).
Neix al vessant N de l’Hindu Kush Prop de la confluència amb l’Amudarja hi ha les ruïnes de l’antiga ciutat homònima i la ciutat homònima actual, mercat agrícola
Vijayawāda
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, a la vora del riu Krishna.
La construcció d’una resclosa al riu ha permès el desenvolupament industrial molins d’arròs i indústria mecànica, química i del ciment És un centre de pelegrinatge hindú El Victoria Jubilee Museum conté una magnífica estàtua de granit negre del Buda
Thanjāvur
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, al delta del Cauvery.
Agricultura arrossars, catifes, teixits de seda i de cotó És un gran centre hindú i bisbat catòlic El 1674 la ciutat fou erigida en regne, i el 1855 passà al domini britànic El monument més important és el temple de Brihadisvara 1003-09, de 244 per 128 m, amb un santuari de 14 pisos i 66 m d’alçària, ornat amb frescs i amb una pedra de fita que és un monòlit de 80 t
Ajmer
Ciutat
Ciutat de l’estat del Rājasthān, a l’Índia, situada a la regió semiàrida del NW dels Ārāvalā Parvata, al peu del Taragarh.
Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica
Taxila
Ciutat antiga
Antiga capital de Gāndhāra.
Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi…
Karakoram
Massís
Massís muntanyós del N de Caixmir, en gran part dins el Pakistan.
És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo