Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
les Estunes

Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les rieres de…
Gran Chaco

Mapa de la regió del Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
Mato Grosso
Divisió administrativa
Regió del centre-oest del Brasil.
És dividit entre els estats de Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, i ocupa una àrea de prop d’1 250 000 km 2 Fisiogràficament, més de les dues terceres parts, al N, el S i l’E, corresponen a les terres altes de l’escut brasiler, de relleu amb predomini d’altiplans Les serralades Roncador, Apiacas, Norte, Maracajú, Chapada dos Parecís no superen els 1 000 m d’altitud El sector sud-occidental és ocupat per les terres baixes del Pantanal Matogrossense, on conflueix el curs baix de diversos rius Paraguai, Miranda, Cuiabá, Taquari, que forma una extensíssima àrea d’aiguamolls La meitat nord és…
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina