Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Katmandú
La plaça Durbar de Katmandú
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Nepal, al centre del país, situada prop de la confluència dels rius Bāghmati i Vishnumati.
L’aglomeració comprèn també els nuclis de Bhaktapur i Lalitpur És el centre administratiu i comercial del país, bé que molts dels seus habitants viuen encara de l’agricultura Contrasten en el panorama urbà els moderns edificis de les dues vies principals amb el sector immediat més antic, de carrers estrets i tortuosos La seva àrea concentra la major part de les modestes installacions industrials nepaleses indústria sucrera, tèxtil, del tabac i ceràmica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Tibhuvan University, fundada el 1959 Centre religiós budista, s’hi…
ducat d’Arenberg
Història
Petit estat del Sacre Imperi situat a l’Eifel, entre Colònia i Jülich.
L’any 1280 passà, per matrimoni, a la casa dels comtes de la Mark, i el 1547, per un altre matrimoni, a la família de Ligne fou elevat a comtat amb rang principesc el 1576, i el 1644 a ducat com a feu immediat del Sacre Imperi El 1587 incorporà els ducats d’Aerschot i de Croy El 1801 obtingué el rang de ducat sobirà, rang que perdé el 1811 en ésser ocupat per França i incorporat al gran ducat de Berg Pel congrés de Viena la família ducal recuperà els seus dominis, però amb caràcter de prínceps mediatitzats la major part del territori restà sota la sobirania del regne d’Hannover,…
Vallmanya

El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.
Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la…
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…
Paranà
Divisió administrativa
Estat del S del Brasil, comprès entre els de São Paulo al N i Santa Catarina al S.
La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…
Anhalt
Geografia històrica
Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen…
Coïmbra
Ciutat
Capital del districte homònim i de l’antiga regió de la Beira Litoral, Portugal, situada a la vora dreta del Mondego.
Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina