Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
pantà de la Xoriguera
Embassament
Antic pantà del terme de Terrassa (Vallès Occidental), al N de la ciutat, damunt al torrent de Gaià, anomenat també el llac Gran
.
Fou destruït per unes inundacions el 1944
Sant Salvador
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l’W de la vila, a l’esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola.
La seva església parroquial Sant Salvador, romànica s XII, emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940
la Cogullada

Vista de l'església de Sant Bartomeu de la Cogullada
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Barri
Barri de Carcaixent (Ribera Alta).
Era una antiga alqueria d’origen islàmic l’església Sant Bartomeu era, al segle XIV, annexa de la de Ternils A causa de les inundacions del Xúquer, els seus habitants passaren a residir a Carcaixent, vila a la qual fou agregat l’antic poble el 1589, desmembrant-lo d’Alzira
Shinano
Riu
Riu de l’illa de Honshū, Japó (370 km).
Neix al centre de l’illa, a l’altiplà de Shinano, i desemboca per Niigata a la mar del Japó És el riu més llarg del país, i la seva vall forma la plana d’Echigo, que sofreix freqüents inundacions provocades per la fusió de les neus abril-maig i per les pluges intenses d’agost
riera de l’Aubi
Riera
Curs d’aigua intermitent que es forma vora la vila de Palafrugell (Baix Empordà) i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix a la mar.
Antigament desembocava al bell mig de Palamós, però les freqüents inundacions portaren el 1924 a desviar parcialment el riu a prop de la Torre Mirona, per tal que desemboqués a la platja de Castell, i a condicionar un nou llit fluvial per a recollir les aigües de la dreta del curs, que desemboca a la platja d'Es Monestri Sant Antoni de Calonge
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial
Tennessee

Barcassa navegant pel Tennessee
© Corel
Riu
Riu dels EUA, afluent de l’Ohio, el qual al seu torn desguassa al Mississipí, format per la confluència dels rius Holston i French Broad, al N de Knoxville (1 900 km de longitud i 104 000 km 2
de conca).
Travessa l’E de l’estat de Tennessee Tennessee oriental, entra al d’Alabama, torna a Tennessee per l’W Tennessee central i travessa el territori de S a N fins a l’aiguabarreig amb l’Ohio prop de Paducah Kentucky La Tennessee Valley Authority ha dut a terme l’aprofitament integral del riu producció hidroelèctrica, regadiu, navegació i prevenció d’inundacions El trànsit fluvial es dedica principalment al transport de minerals, combustible, productes forestals i siderúrgics
Ternils

Façana principal de l'ermita de Sant Roc de Ternils
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi de Carcaixent (Ribera Alta), 2 km al SW de la ciutat.
Només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc obra del començament del segle XIV, amb portal romànic Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252 Al segle XIV era parròquia el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent igualment annex de Ternils i, també, la parròquia
Antigua Guatemala
Carrer d’Antigua Guatemala, antiga capital de Guatemala
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del departament de Sacatepéquez, Guatemala, vora el riu Pensativo, voltada al S i a l’W pels volcans Agus (3 752 m), Fuego (3 835 m) i Acatenango (3 959 m).
És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, al s XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763
Ègara

Vista aèria de Terrassa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Terrassa, al NE de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina