Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
monestir de Yuste
Monestir
Monestir de monjos jerònims, al municipi de Cuacos (Càceres), fundat l’any 1402.
Entre els edificis es destaquen l’església, d’una sola nau, els dos claustres i el palau on Carles V passà els darrers divuit mesos de la seva vida 1557-58 Incendiat durant la guerra contra Napoleó, després de l’exclaustració 1835 passà a mans de diversos particulars, i finalment, a l’estat 1942, el qual, després de restaurar-lo, el tornà a l’orde dels jerònims 1958
Sant Miquel dels Reis
Monestir
Monestir de jerònims fundat a l’Horta de València, extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona, a els Orriols
.
Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…
Sant Jeroni de Xàbia
Convent
Antic convent de frares jerònims fundat el 1374 al municipi de Xàbia (Marina Alta), a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba
Iruña de Oca
Municipi
Municipi de la regió d’Àlaba, País Basc, drenat pel riu Zadorra.
Hi predomina la indústria metallúrgia, química, tèxtilLa capital del terme és Nanclares de la Oka, però el més destacable és el nucli de Trespuentes, prop del qual s’hi troben les ruïnes del convent dels Jerònims
l’Esperança
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de l’Esperança) del municipi de Sogorb (Alt Palància), aturonat al N de la ciutat.
Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines l’església actual fou reedificada al començament del segle XX Centra una caseria disseminada 16 h 1981
Nova Betlem
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Betlem, situat al vessant meridional de Collserola, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles.
Fou erigit al s XVIII pels frares jerònims de la Vall d’Hebron dins llurs propietats Després de la desamortització 1835, adquiriren la propietat els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, i el 1874 hi fou installat el manicomi de Nova Betlem , dirigit per Giné i Partagàs
Guadalupe
El claustre del monestir de Guadalupe, a la població del mateix nom, a Extremadura
© B. Llebaria
Monestir
Monestir aixecat a la vila homònima, a Extremadura, al s XIII.
El primitiu santuari fou reformat per Alfons XI de Castella i el 1389 hom el convertí en monestir de jerònims Del s XV és l’església vella d’estil goticomudèjar del XVII, la sagristia, el cambril i el retaule major i del XVIII, l’església nova Posseeix obres de Carducho, Caxes, Zurbarán i Lucas Jordán, entre altres
Sentfores
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (Santa Maria de Sentfores) del municipi de Sant Martí de Tous, Anoia.
Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana
Sintra
Ciutat
Ciutat d’Estremadura, Portugal, al districte de Lisboa i al N de la Serra de Sintra.
Els seus jardins, parcs i monuments l’han convertida en un gran centre turístic Entre els seus edificis cal fer esment del Paço de Sintra, antiga residència estival dels monarques portuguesos s XIV-XV, del Castelo dos Mouros s VII-VIII, del Palácio da Pena 1839-50, edificat al lloc d’un monestir de jerònims d’estil manuelí 1503-11, del qual es conserven moltes parts, i de la Quinta de Monserrate, amb els seus jardins de vegetació subtropical
Rascanya
Història
Antiga alqueria d’època islàmica del municipi de València, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló.
Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua