Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
el Sant Sepulcre
© Fototeca.cat
Tomba excavada a la roca, prop del Calvari, tocant als murs de Jerusalem, on, segons una tradició primitiva, Crist fou enterrat i de la qual ressuscità (resurrecció).
La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà…
Betlem
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Palestina, a la Cisjordània ocupada per Israel, 8 km al S de Jerusalem.
Els recursos econòmics són l’agricultura, l’artesania i el turisme Segons el llibre de Samuel, fou la vila natal de David Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús Constantí I hi féu construir la basílica de la Nativitat, que fou restaurada per Justinià i, més tard, dividida entre els armenis, els grecs i els llatins Conquerida 1099 per Godofred de Bouillon durant la primera croada, l’any 1110 esdevingué seu episcopal Reconquerida pels musulmans el 1187, el 1917 fou ocupada pels britànics Arran de l’armistici del 1948 passà a formar part de…
monestir de Cornellà de Conflent
Priorat
Canònica augustiniana (Santa Maria de Cornellà de Conflent) fundada com a priorat l’any 1097 per Guillem Jordà, comte de Cerdanya, complint la voluntant del seu pare Guillem Ramon.
El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de…
Iberus
Riu
Nom del riu Ebre a l’època antiga, tal com apareix als texts grecs i llatins.
El mateix nom fou aplicat a l’actual Río Tinto, a Huelva
Famagusta
Capital del districte de Famagusta, Xipre, a la badia del mateix nom, des del 1974 forma part del sector de l’illa ocupat pels turcs i autoanomenat República Turca de Xipre del Nord, no reconeguda internacionalment.
Port pesquer i de comerç de productes agrícoles i nucli d’indústria cotonera Fundada per Ptolemeu II Filadelf segle III aC, decaigué, i fou repoblada pels habitants de Salamina el 647 fou destruïda pels àrabs Fou capital 1291 durant la dinastia dels Lusignan Des d’aleshores hi hagué cònsols de catalans al llarg del segle XIV, però, i a causa del monopoli de Gènova sobre la ciutat, el comerç català hi minvà i es localitzà en uns altres ports de l’illa, i s’hi extingí definitivament l’ocupació veneciana 1489 El 1571 caigué a les mans dels turcs i decaigué la seva prosperitat Des del segle XIX…
Nicòsia
Ciutat
Capital de Xipre i del districte homònim.
Situada a l’interior de l’illa, a la plana de Messaria i a la ribera del riu Pedies, és un important centre comercial mercat de seda, cotó, vi i fruita i un nucli industrial manufactura de tabac, licors i sabó És seu del govern de l’illa i de l’arquebisbe de l’església autocèfala de Xipre Factoria comercial dels llatins durant les croades, passà després als Lusignan 1192, que la convertiren en capital de llur regne amb el nom franc de Nicòsia deformació del nom grec Ocupada pels genovesos el 1365, posteriorment, el 1372 en una acció en què tingué un paper important Elionor de Prades, reina…
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós
del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’…
Mistràs
Ciutat antiga
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.
Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…
Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077-…