Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
mar Catalana
Mar
Sector de la mar Balear comprès entre les Balears i la costa peninsular, des del cap de la Nau, on limita amb la mar d’Alborán, fins a la mar Lígur, al nord.
D’alta salinitat de 37,5 a 38‰, hi manquen els corrents regulars, excepte els procedents del golf del Lleó
Sant Joan de Gil

L’església de Gil (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa.
Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditat al monestir de SantPere del Burgal Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina És un edifici romànic, de tres absis
la Llàntia

Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
colònia Segarra
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de la Vall d’Uixó
(Plana Baixa), al S de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA , per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys quaranta Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai , separat dels anteriors Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4407 treballadors el 1970, i forneix de…
península de Malaca
Península
Península del SE d’Àsia, banyada a l’E per la mar de la Xina Meridional i, a l’W, per l’estret de Malaca; al S l’estret de Johore la separa de Singapur.
És travessada de NW a SE per una serralada d’altitud mitjana 2190 m al Gunong Tahan, formada per muntanyes granítiques que deixen als costats extenses planes alluvials travessades per rius curts i torrencials Pahang, Kelantan, etc Les costes, baixes, manquen de ports naturals i són sovint pantanoses Clima equatorial, amb precipitacions abundants a Kuala Trengganu, 2826 mm anuals, i 2207 a Malaca temperatures altes i constants Kuala Trengganu i Malaca, per exemple, tenen 25°C i 27,2°C al gener i 27° i 26,4° al juliol, respectivament El bosc, equatorial humit al S i caducifoli monsònic al N,…
serra de Finestres

Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…
illes Malvines

Goose Green, a les illes Malvines
John5199 (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic meridional, situat uns 650 km al NE del cap d’Hornos.
Consta de dues illes grans, la Gran Malvina o Malvina Oriental East Falkland i la Soledad West Falkland, i de més de 100 illots El clima és oceànic, amb estius frescs i hiverns rigorosos hi manquen els arbres, per causa del vent Els recursos econòmics són la cria de ramat oví, l’exportació de llana i pell i la pesca La capital és Port Stanley Són dependències de l’arxipèlag de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud Descobertes per l’holandès Sebald de Weert 1600, foren anomenades Falkland pels anglesos 1690 i, al començament del segle XVIII, Malvines pels mariners francesos procedents de Saint-…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…