Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
plana de s’Argentera
Zona del terme municipal de Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del s XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines, amb una producció global de 1 000 t de mineral l’any
Venda
Geografia històrica
Bantustan de la República de Sud-àfrica, vigent des del 1973 fins a la fi de l’apartheid (1991).
Situat a l’actual província del Nord regió històrica i antiga província del Transvaal, limitava al S pel bantustan de Gazankulu Era format per dos territoris discontinus que ocupaven 6 677 km 2 Tenia uns 500 000 h, la majoria d’ètnia venda La capital era Thohoyandou
el Marquesat
Història
Contrada originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981
Kursk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Sejm, és un nucli important d’indústria química i de construcció de maquinària el 1972 aportava el 66% de la producció industrial de l' oblast' Entorn de la ciutat tingué lloc, pel juliol del 1943, la batalla de Kursk , confrontació de forces blindades la més important de la Segona Guerra Mundial i de tota la història soviètiques i alemanyes Els alemanys intentaren d’encerclar els exèrcits soviètics, que ocupaven el sortint de Kursk, però sofriren un contraatac dels russos La batalla marcà la pèrdua definitiva de la iniciativa de la Wehrmacht al front…
aeroport de Son Bonet
Aeronàutica
Aeròdrom de Mallorca, en el terme de Marratxí, al NW des Pont d’Inca i al NE des Pla de Na Tesa.
L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59 Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, les escoles de pilots Aerotec i Panamedia, Sloane Helicopters escola d’helicòpters estrangera, Air Experience…
Vila Olímpica de Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la zona residencial construïda al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992.
Destinada, en un principi, a allotjar els participants en els Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar El projecte urbanístic general anà a càrrec dels arquitectes J Martorell, O Bohigas, D Mackay i A Puigdomènech, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I,…
Loriguilla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Situat al curs mitjà del Túria, on forma una estreta vall flanquejada per serres abruptes a l’esquerra, La Peñalta, 665 m alt a la dreta, El Puntal del Gorra, 1 130 m alt, el terme s’estén vers l’W, a més, per la capçalera de la rambla d’El Reatillo, als límits amb la Plana d’Utiel Fins a l’incendi del 1994, que va abastar bona part del terme, els pins, les carrasques i els matollars ocupaven una bona part del territori L’àrea conreada ocupava la vall i els vessants 700 ha de secà, amb blat, ordi, oliveres i garrofers, i 60 ha de regadiu, però la construcció del pantà de…
Gata
Municipi
Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu de Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes).
Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí…
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre…
castell de Montjuïc
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina