Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
patriarcat d’Alexandria
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies copta i melquita catòliques, i copta i bizantina ortodoxa (resident al Caire des del s XI).
L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de Calcedònia 451 el…
Dafní
Mosaic del monestir de Dafní amb la representació de Josep, espòs de Maria
© Corel Professional Photos
Monestir
Monestir situat 10 km a l’oest d’Atenes.
El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos segles XVI-XIX L’església, del segle XI el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics segle XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia
Mont Athos
Territori autònom i monàstic grec, que ocupa la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica.
Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…
el Sant Sepulcre
Interior de l’edícula del Sant Sepulcre
© Fototeca.cat
Tomba excavada a la roca, prop del Calvari, tocant als murs de Jerusalem, on, segons una tradició primitiva, Crist fou enterrat i de la qual ressuscità (resurrecció).
La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Ravenna
Sant'Apollinare in classe, a Ravenna
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…
Kazakhstan

Estat
Estat de l’Àsia central, fronterer amb la Xina per l’E, amb les repúbliques del Kirguizistan i l’Uzbekistan al S, la mar Càspia i una petita part del Turkmenistan a l’W i amb Rússia al N; la capital és Astana.
La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…
Jordània

Estat
Estat de l’Àsia occidental, limitat per Síria al N, l’Iraq a l’E, l’Aràbia Saudita al SE, el golf d’Àqaba al S i Israel a l’W; la capital és Amman.
La geografia És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic gres i roques calcàries, materials volcànics i cristallins L’accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d’Àqaba L’únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel El clima és en general molt àrid, amb una gradació d’humitat d’W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país La vegetació predominant és el matoll i l’estepa, molt degradada a l’E i al S, on és…
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era…