Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Emsland
Regió
Regió d’aiguamolls de la Baixa Saxònia, Alemanya.
S’estén entre el curs baix del riu Ems i la frontera amb els Països Baixos Hi ha diversos jaciments petrolífers
Radom
Ciutat
Ciutat del voivodat de Mazowieckie, Polònia, al N de les muntanyes de Kielce.
Centre metallúrgic, fabrica aparells elèctrics, vidres, cuirs, vestits i cigarrets el principal centre polonès en aquesta fabricació Un oleoducte uneix la ciutat amb els jaciments petrolífers de Jasło-Krosno
Masqat
Ciutat
Capital del soldanat independent d’Oman.
Situada al N del país, a la costa del golf d’Oman, per la seva situació a l’entrada del golf Pèrsic és considerada com una base estratègica important A prop hi ha pous petrolífers És també un port comercial molt actiu
Tshāidam
Província
Depressió tancada del Tibet nord-oriental, a la província xinesa de Qinghai.
És limitada al S per la serralada dels Kunlun, i al N per la de Nan Shan Té 200 km d’amplada i 850 km de longitud El fons de la depressió és a 2 700 m d’altitud, i és ocupada per una zona pantanosa Hom hi explota jaciments petrolífers
Seram
Illa
Illa del grup de les Moluques, Indonèsia, entre la mar de Seram, al N, i la mar de Banda, al S.
És una illa muntanyosa, amb pics que, a la part central, arriben als 3000 m Els seus recursos són l’agricultura arròs, blat de moro, canya de sucre, cocoters i tabac, la pesca i l’explotació forestal Hi ha jaciments petrolífers a la costa NE Bula A partir del 1650 fou ocupada pels holandesos, que hi establiren algunes factories Fou incorporada a la República d’Indonèsia el 1950
golf Pèrsic
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, estès entre l’Iran i la península d’Aràbia, que s’uneix, pel SE, al golf d’Oman per l’estret d’Ormuz.
Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers
Fort Worth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, EUA, a la confluència del Clear i el West, capçaleres del Trinity.
Pertany a l’àrea metropolitana de Dallas És el mercat ramader i cerealista més important de l’oest de Texas i un dels centres petrolífers més actius, els productes de refineria del qual surten pels ports del golf de Mèxic Té també indústria aeronàutica i mecànica de transformació Hi ha aeroport internacional a Arlington Centre d’ensenyament superior Texas Christian University, fundada el 1873 i Texas Wesleyan University, el 1891 Importants museus Kimbell Art Museum i Fort Worth Art Museum
Makhačkala
Ciutat
Capital de la república autònoma del Daguestan, Rússia.
És un port a la mar Càspia Fundada el 1844 com a fortalesa militar, actualment és un important nucli industrial construcció de maquinària, extracció de petroli i indústria del metall, química, tèxtil i alimentària És el port que enllaça el Caucas septentrional, Transcaucàsia i el sud d’Ucraïna amb les regions occidentals del Kazakhstan i que efectua el transbord de mercaderies, principalment productes petrolífers, de Baku, Krasnovodsk, Astrakhan i Aladža Posseeix una filial de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, i té universitat fundada el 1957
Ahvāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Khūzestān, a l’Iran, vora el Rūd-e Kārūn.
Important centre de comerç àrab en l’època medieval, es desenvolupà ràpidament durant el s XX a causa de la seva situació vora el ferrocarril transiranià de Bändar-e-Shāhpūr a Teheran, i de la seva proximitat als camps petrolífers de la província constitueix el punt de trànsit entre el transport fluvial i ferroviari de la costa i de la carretera a Ābādān, Al-Basra i Khorramshähr És el centre de convergència dels oleoductes del Khūzestān septentrional a Ābādān Té universitat i aeroport El 1980, durant la guerra iranoiraquiana, les seves indústries i les línies de comunicació foren…
Moldàvia
Geografia històrica
Regió de l’E de Romania, situada entre els Carpats i la vall del Siret, a l’W, i la vall del Prut, a l’E, la qual constitueix la frontera amb l’estat de Moldàvia.
Té una extensió aproximada de 37400 km 2 Comprèn el vessant est dels Carpats Orientals, de 1800 a 1900 m d’altitud, que constitueix una gran reserva d’aigua per a la regió sud, una zona subcarpàtica on hi ha jaciments petrolífers i de lignit més a l’E s’estén una successió de planes i altiplans, com la plana de Suceava, al N, i la de Bîrlard, al S, que formen part de la plana moldava El S pateix una certa aridesa En conjunt és una regió rica, agrícolament cerealística Té indústries del cuir, alimentàries, de fusta i cellulosa La ciutat més important és Iaşi