Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Can Cavaller

Can Cavaller
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979
colònia Segarra
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de la Vall d’Uixó
(Plana Baixa), al S de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA , per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys quaranta Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai , separat dels anteriors Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’…
Cal Rosal

Cal Rosal
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida pels municipis berguedans d’Avià, Berga i Olvan, a la dreta del Llobregat.
Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols durant la primera guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina la societat s’anomenà SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940 Fabricava filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confeccionava llençols estampats Entre els anys 1950 i 1970 a la fàbrica treballaven unes 1200 persones, la…
Ondara
L’Ajuntament i l’església d'Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’androna litoral del nord del prebètic valencià, on desemboca el Girona, que comença a bastir el seu delta aigua avall de la vila.
La major part del terme és a menys de 50 m d’altitud, i els barrancs de l’Alberca i de la Marjal van a morir a antics aiguamolls El secà cobreix 548 ha on la vinya ocupa el 27% dels conreus, i la resta ametllers, garrofers i cereals El regadiu aigua elevada ocupa 347 ha d’horta i 88 ha de cítrics i hortalisses La seda, important al segle XVIII, i el bestiar menut més de mil caps al s XVI han desaparegut Al capítol industrial només cal destacar una empresa d’estructures metàlliques establerta el 1966 amb plantilla forània, que fabrica jàsseres, bigues i armadures destinades a naus…
el Montsià

Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Tortosa, a l’extrem S del país.
La geografia Cap de comarca, Amposta Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta Morfològicament, el Montsià és molt variat El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro penyes de Cervera, 1347 m alt tossal d’Encanader, 1397 m alt Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora els faigs més meridionals dels Països Catalans, amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la…
Arbúcies
Vista del nucli antic de la vila d’Arbúcies centrat en l’església parroquial de Sant Quirze
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la part de ponent de la comarca, a l’E del massís del Montseny.
Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…