Resultats de la cerca

El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne

Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar , antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya Aquest castell fou adquirit el 1366 per Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí, durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix Durant la guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del…

És un nucli comercial important i abasta una bona àrea en procés de desenvolupament industrial Hi ha indústries metallúrgiques de transformació, blanqueries i arts gràfiques Ciutat d’origen romà, a l’edat mitjana adquirí una importància especial dins el regne de Navarra com a etapa de l’antic camí de Sant Jaume, N’és testimoni l’església de Sant Pere de la Rua segle XII, que posseeix un portal i part d’un claustre d’una gran riquesa escultòrica Posterior és la portada de l’església de Sant Miquel i ja és gòtica la del Sant Sepulcre El palau reial, o dels ducs de Granada, és la construcció…

És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual, que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots cagot—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo L’agricultura…

El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…

Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de propietat comunal L…

La capital és Kiel Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord La població, majoritàriament protestant 20%, assoleix els 171,3 h/km 2 est…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

Situació i presentació El terme municipal de Tiurana, de 15,92 km 2 d’extensió, pertany a la subcomarca del Segre Mitjà i s’estén a l’esquerra d’aquest riu, al sector on rep el Rialb per la dreta A l’extrem de llevant de la Noguera, el municipi de Tiurana confronta amb el municipi de Bassella, de la comarca de l’Alt Urgell, pel cim d’un dels turons de Solers Al SE limita amb el municipi de Vilanova de l’Aguda i a migdia, per una línia al S del Mas d’en Pinós i per un dels contraforts orientals de la serra del Pubill, amb el municipi d’Oliola i amb una llenca del de Ponts A ponent, el Segre,…

Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…