Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Gran Muralla

La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© Corel - William Semple i Brian Mantrop
Muralla
Nom amb què és coneguda una de les més antigues i monumentals construccions de l’Àsia destinada a protegir la Xina de les invasions dels pobles nòmades de l’Àsia central, en particular dels huns.
Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li…
Xi’an
Exèrcit de soldats de terracota trobat a la tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del sheng de Shaanxi, Xina, i de la regió del Nord-oest.
Situada al vessant septentrional del Qin Ling, dins la fossa tectònica del Wei He, en el seu aiguabarreig amb el Huang He, és un important centre comercial i un mercat agrícola te, opi, arròs, blat de moro, tabac, etc Té importants indústries tèxtils cotó, d’equipaments elèctrics, de maquinària i oleícoles Prop de la ciutat hi ha innombrables restes de les antigues capitals imperials de Chang An, Qing i Tang El 1974 hi fou descoberta la tomba de Zheng, fundador de la dinastia Qing, envoltada de milers de guerrers de terracota, de mides naturals
Henan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud.
La capital és Zhengzhou Situada al sud del Huang He, la part occidental és muntanyosa Qin Ling la resta ocupa una part de la vall del Huang He i de la conca del Huai He, i és dedicada als conreus blat, cotó, arròs, cacauets, tabac i kaoliang Regió densament poblada 445 h/km 2 1982, té jaciments de carbó i indústries derivades de l’agricultura
Shaanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xi'an El sector meridional és accidentat per les serralades Daba Shan i Qin Ling Shan, al sector septentrional s’alça un peneplà cobert de loess i el central és ocupat per la vall del riu Wei He, que travessa el territori d’W a E Al S el clima és subtropical i al N continental sec, i les precipitacions disminueixen de S a N L’economia es basa en l’agricultura, que es concentra, sobretot, a la vall del Wei He Hi ha dipòsits de carbó i petroli Els principals centres industrials indústria tèxtil són Xi'an i Xiangyang
Huang He

Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa…
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…