Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes meridionals…
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria…
Honshū
Illa
Illa del Japó, la més gran i poblada.
De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la distància que la…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Estònia

Estat
Estat de l’Europa septentrional que ocupa el territori comprès entre els golfs de Finlàndia i Riga; a l’est limita amb Rússia, al sud amb Letònia i a l’oest i al nord amb la mar Bàltica; la capital és Tallinn.
La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…
Castelldefels
El castell de Castelldefels
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, al límit amb Garraf.
Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
Àustria

Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…
Romania

Estat
Estat del SE d’Europa, entre Bulgària al S, la mar Negra, Ucraïna i Moldàvia a l’E, Ucraïna al N, i Hongria i Sèrbia a l’W.
La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa presenten nombroses…