Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
la Xarquia
Despoblat
Partida
Partida i despoblat del municipi d’Antella (Ribera Alta).
Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom
Ternils

Façana principal de l'ermita de Sant Roc de Ternils
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi de Carcaixent (Ribera Alta), 2 km al SW de la ciutat.
Només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc obra del començament del segle XIV, amb portal romànic Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252 Al segle XIV era parròquia el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent igualment annex de Ternils i, també, la parròquia
Alcosser
Despoblat
Despoblat del terme municipal d’Alberic (Ribera Alta), situat entre la séquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida.
La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic
pantà de Benaixeve
Embassament
Pantà situat en el curs mitjà del Túria, al municipi de Benaixeve
.
La necessitat de la seva construcció fou assenyalada en el pla hidràulic del 1912, però fins el 1933 amb la denominació de pantà de Blasco i Ibàñez no començaren les obres, que foren interrompudes gairebé immediatament La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i l’obra fou inaugurada amb el nom de Pantano del Generalísimo el 1953 Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi Té capacitat per a 228 milions de m 3 , i el salt de presa 110 m alt és capaç de produir 33 milions de kWh anuals Els seus objectius principals són la producció d’electricitat, el…
la Zona Franca
la Zona Franca
© Fototeca.cat
Sector del terme municipal de Barcelona
destinat al port franc de la ciutat.
Reclamat per Barcelona des de la darreria del s XVII, fou creat el 1926 hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l’Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual, tot i que hom emprengué obres de delimitació de la Zona Franca, la installació de la SEAT en féu témer la desaparició Després de les riuades del 1962…
les Cluses

Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, a la vall mitjana de la ribera de Roma, via de comunicació entre el Rosselló i l’Empordà, a través dels colls de Panissars i del Portús.
El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la Gàllia…
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i…