Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Pisticci
Ciutat
Ciutat de la província de Matera, a la Basilicata, Itàlia.
És una població pintoresca, amb carrers de petites cases blanques ben arrenglerades, amb façanes que segueixen els pendents dels aiguavessos de les teulades
el Port de Cambrils
el port de Cambrils
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la vila de Cambrils (Baix Camp), situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador i actualment també esportiu fou refet i ampliat els anys trenta hi ha també un alfòndec per al peix El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’W, fins a Mont-roig L’església parroquial és dedicada a santPere
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
port de Maó

Vista del port de Maó (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de…
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües…
Monagas
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela.
La capital és Maturín La major part del territori és ocupat pels llanos —que a l’E són pantanosos i de formació deltaica—, excepte al N, que comprèn el vessant meridional del Macizo Oriental o de Cumaná, i a l’W, on es troben les mesas Els corrents fluvials segueixen la direcció W-E i són, excepte els rius San Juan i Guanipa, afluents de l’Orinoco, el qual limita l’estat per l’E i el S El clima hi és tropical, amb pluges que oscillen entre 1 250 i 2 700 mm anuals i temperatures mitjanes anuals entre 21° i 27°C La població, que s’incrementà molt amb l’explotació del petroli…
Sagra
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers,…
Tel-Aviv
Vista de la ciutat de Tel-Aviv
© Corel Professional Photos
Capital del maḥoz de Tel-Aviv, Israel.
Situada a la desembocadura del Yarkon, a la costa mediterrània, és la ciutat més gran d’Israel Fundada el 1909 com a barri independent del poble àrab de Jafa , el 1948 es convertí en la capital del nou Estat d’Israel, fins que el 1950 fou traslladada a Jerusalem El creixement de la ciutat convertí Jafa en un barri de Tel-Aviv, i ambdós nuclis, el mateix 1950, es fusionaren en una única municipalitat que adoptà el nom de Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a Tel-Aviv Principal focus econòmic del país Seu de la majoria d’ambaixades i consolats, hi ha concentrada la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina