Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
Gran Barrera de Queensland
Austràlia La barrera de corall a Brisbane
© Fototeca.cat
Escull
Sistema d’esculls, considerat el més gran del món, situat davant la costa NE d’Austràlia i que s’estén en una longitud de 2 000 km, des de prop de la desembocadura del riu Fly, al golf de Papua, fins al cap Sandy.
Més que una barrera continuada, és una sèrie lineal de molts esculls, de mida variable i separats per estrets, anomenada “barrera exterior”, i una segona sèrie de molt nombrosos, situats entre la primera i la línia de la costa Hom en distingeix dos tipus principals els esculls lineals, o ribbon reefs , i els esculls de plataforma
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
Takht i Sulaiman
Serralada
Sèrie de pics del N de l’Iran, al sector central de l’Elburz.
El més elevat, el Kūh-e ‘Alamdar, ateny 4820 m
Kras
Regió
Regió de la península balcànica que s’estén des del golf de Trieste fins al de Rijeka i separa Eslovènia de la península d’Ístria.
La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques
Sant Martí Vell
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen preromànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca
Rummel
Riu
Riu del NE d’Algèria, afluent d’el-Kebir (250 km).
Drena la plana de Constantina i travessa les serralades de Constantina i de Numídia per una sèrie de congosts feréstecs
el Molí de Dalt
Veïnat
Veïnat de masos escampats del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
El nom li ve donat per la sèrie de molins fariners que hi hagué al llarg de la Muga, avui arruïnats
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella feu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles…
serra d’Alfàbia
Vista dels vessants orientals de la serra d’Alfàbia, el massís més alt de la serra de Tramuntana, de Mallorca
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la serra de Tramuntana, a Mallorca, entre Sóller (al N) i Bunyola i Orient (al S), es Teix (a l’W) i l’Ofre (a l’E), amb una altitud màxima de 1 068 m.
Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m