Resultats de la cerca

Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu

Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència

El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes

Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau, anomenada ermita de So N’Amer , fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí L’ermita de So N'Amer no estigué, tanmateix, gaire temps habitada

Centre de subàrea comercial agrícola i ramadera, deu, tanmateix, la seva importància a la indústria, desenvolupada a partir del 1902 amb la fundació de tallers de fabricació i reparació de material ferroviari Compañía Auxiliar de Ferrocarriles SA, als quals s’uniren posteriorment d’altres installacions industrials

Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir

La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó

Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers

Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb

Aquesta federació fou promoguda pels britànics amb l’esperança d’acabar amb les reivindicacions iemenites sobre aquests territoris Tanmateix, davant la resistència de la població d’Aden, les tropes britàniques evacuaren el territori el 1967, a la vegada que la Federació d’Aràbia del Sud i el protectorat d’Aden proclamaven la República Popular del Iemen del Sud, que el 1970 prengué el nom de República Democràtica i Popular del Iemen