Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
gran ducat de Würzburg
Història
Territori creat com a electorat arran de la pau de Pressburg (1805) sobre l’antic bisbat de Würzburg (que havia estat secularitzat el 1801 i lliurat a Baviera el 1803), i tot seguit convertit en gran ducat, atorgat al gran duc Ferran III de Toscana, que havia perdut aquest gran ducat i era aleshores elector de Salzburg.
El 1815 fou tornat a Baviera, i el 1817 fou creat un nou bisbat de Würzburg
Fórnols de Matarranya
Municipi
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d’altitud màxima, a l’extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra.
Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar
comtat de Collesano
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1354 a Francesco Ventimiglia, comte de Geraci.
Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada,…
el Sant Crist de Balaguer

Vista panoràmica del Sant Crist de Balaguer
© C.I.C.-Moià
Convent
Nom actual de l’església i convent de l’antic nucli d’ Almatà
(Balaguer, Noguera).
L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’aleshores l’…
Simancas
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat 9 km al SW de la capital, a la dreta del Pisuerga.
Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí definitivament…
Assuévar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha ruscs És un lloc d’estiueig…
Atzeneta d’Albaida
Atzeneta d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, situat al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent que separa aquesta vall del Comtat.
És travessat pel barranc d’Atzeneta , però l’aigua per al regatge procedeix del riu d’Albaida per mitjà d’un canal regulat per una junta de regants L’àrea regada ocupa 58 ha dedicades a hortalisses, llegums i arbres fruiters La major part de les terres conreades són de secà oliveres, garrofers i ametllers La propietat és molt repartida, i el 93% de la terra és conreada directament pels propietaris Indústries tèxtils i de fusta Sofrí un fort augment de població al llarg del s XVIII, continuat fins el 1860, que aconseguí el màxim amb 1 562 h a la segona meitat del segle sofrí una forta…
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
Ròtova
Municipi
Municipi de la Safor, al peu dels contraforts meridionals del Mondúber (581 m alt.) i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’W a E.
El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina