Resultats de la cerca

L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància

Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

Fou feta construir per Gai Flamini, i fou restaurada per August i per Vespasià

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…

Dues línies de ferrocarril el travessen la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883 Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès carrer del Clot, a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona Vers el 1638 fou construïda vora la carretera…

Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…