Resultats de la cerca

És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…

A partir de Cèsar i sobretot des d’August hi foren construïdes una sèrie d’edificacions teatre de Pompeu, el mausoleu d’August, l' Ara Pacis Augustae , el panteó, termes, temples, diversos arcs de triomf que convertiren el sector en un dels conjunts monumentals més importants de l’Imperi

Rebé de l’emperador Claudi el privilegi de la ciutadania romana 44 dC Durant el segle III tingué un gran desenvolupament De les seves restes es destaca el fòrum, amb un arc de triomf en honor de Caracalla 217 dC Són importants també les termes, un capitoli i els mosaics policroms de les cases, exposats al museu local

Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut és sostingut per dos pilars 3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0,92 de profunditat Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades

Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina

Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini

És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio

Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange

Situada prop de l’actual Sbeïtla, fou fundada com a municipi en època flàvia i al final del s II assolí la condició de colònia Durant els s II-IV experimentà un creixement notable, vinculat a la producció oleícola i a la seva favorable posició en la xarxa de comunicacions de la zona Fou centre episcopal almenys des del 256 dC L’any 647 fou presa i saquejada pels invasors àrabs, però el lloc continuà ocupat fins al s XI Se'n conserven importants monuments, entre els quals destaquen el fòrum, presidit per un capitoli, l’arc de triomf dedicat a Septimi Severi, diferents edificis…