Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Geograph Center of United States
Centre geogràfic situat a l’estat de Dakota del Sud (EUA).
United States Naval Weapons Center
Centre armamentístic situat a l’estat de Califòrnia (EUA).
Illes Verges Nord-americanes
Charlotte Amalie
(CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori no incorporat dels Estats Units, situat a cavall entre l’oceà Atlàntic al N, la mar Carib al S, i Puerto Rico a l’W; la capital és Charlotte Amalie, a Saint Thomas.
Són constituïdes per tres illes grans Saint Croix 207 km 2 , Saint Thomas 83 km 2 i Saint John 52 km 2 i prop de seixanta de més petites Descobertes per Cristòfor Colom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans dels anglesos, els castellans i els francesos, fins que el 1672 s’hi establiren els danesos, els quals les vengueren als EUA el 1917
Illes d’Ultramar Menors dels Estats Units
Territori no independent
Conjunt d’illes petites i disperses de l’oceà Pacífic i de la mar Carib, sense població permanent, i que són administrades directament pel govern federal dels Estats Units.
Comprèn les illes Midway, Wake, Johnston, Baker, Howland, Jarvis, Kingman, Palmyra i Navassa l’única que és situada al Carib
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…
Regne Unit
Estat
Estat insular del NW d’Europa, a l’oceà Atlàntic. A més de l’illa de la Gran Bretanya (formada pels països d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les), comprèn Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d’Escòcia); la capital és Londres.
La geografia física El relleu i la geologia Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…
San Diego
San Diego
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA.
Port de pesca i comercial a la costa del Pacífic, a la badia homònima, prop de la frontera mexicana Les construccions navals i aeronavals són les indústries principals S'hi troba l’observatori de Mount Palomar Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of California a San Diego, fundada el 1912 University of San Diego, el 1949 San Diego State University, el 1897, i United States International University, el 1952 Antiga capital de Califòrnia després de la independència mexicana, fou fundada el 1769 pel mallorquí fra Juníper Serra
Annapolis
Capital de l’estat de Maryland, als EUA, vora la badia de Chesapeake.
Centre industrial conserves, instruments de precisió, productes electrònics, congeladors Drassanes, pesqueres Fundada cap al 1649 pels puritans, fou anomenada, de primer, Providència, i després, Anne Arundel, fins que el 1694 fou rebatejada definitivament amb el nom d’Annapolis El 1783 fou ratificat el tractat de París que posà fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya Tres anys més tard, la Convenció d’Annapolis reunió dels representants de Virgínia, Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware per a reglamentar llurs relacions comercials preparà la futura Convenció federal…