Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Turixant
Antiga possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des Gorg Blau, dita la vall de Turixant
.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt l’antiga casa i Turixant de Baix ja vora l’esmentat torrent S'hi estatja el venerat Crist de Turixant
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Súria (Bages), a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall
el Remei d’Alcover

Mare de Déu del Remei
© Xevi Varela
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.
L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del s XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu Segons la tradició, la imatge és una marededeu trobada L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars Havia estat a càrrec d’ermitans
el Calvari
Santuari
Santuari de Pollença (Mallorca), al puig del Calvari, al NE de la vila.
Hi és venerat un grup escultòric de pedra Crist crucificat i Maria al peu de la creu, possiblement del s XIII Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicenç Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del s XVIII Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament
el Remei

Aspecte exterior del santuari del Remei
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al NW de la vila, dalt d’un turó.
Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942
Tarascó
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situada a la riba esquerra del Roine, enfront de Bellcaire, del Llenguadoc.
Mercat agrícola important Possessió dels comtes de Provença durant l’edat mitjana, el rei Renat I de Provença en féu el centre del seu mecenatge La ciutat és dominada pel castell s XIV-XV, i té l’església de Santa Marta, reconstruïda als s XIV-XV damunt d’una altra d’anterior, romànica, on és venerat el sepulcre considerat de la santa
muntanya de les Oliveres
Muntanya
Tossal situat a l’E de Jerusalem i separat de la ciutat pel torrent de Cedró.
Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament
Puri
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Orissa, Índia, al golf de Bengala.
És un dels centres de pelegrinatge més importants del país El temple s XII i restaurat i completat el 1532, dedicat a Krixna, que hi és venerat com a Jagannath ‘Senyor de l’Univers’, amb la seva mola de marbre negre al davant, la seva torre de 60 m d’altura i les altes muralles que l’envolten, és una de les estampes més típiques de l’Índia Durant les festes de Rathajatra , pel juny, són suprimides les diferències de castes
monestir de Vinganya

Monestir de la Mare de Déu dels Àngels (Seròs)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…