Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Ferreries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana (un petit sector a l’oest de la cala de Calderer) a la de Migjorn (entre les cales de Santagaldana
, important nucli turístic, i de Trabalúger).
El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes…
Sant Lluís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona…
Yunnan
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Sheng
de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Kunming És una regió molt muntanyosa, sobretot a l’W Els alts altiplans calcaris han estat profundament excavats per les valls del Iang-Tsé, el Mekong i el Salween El clima és temperat, amb forta influència monsònica La part occidental és coberta de bosc, encara poc explotat La població és molt variada 2/3 són formats pels han, i la resta per una gamma molt variada de minories ètniques Província mitjanament poblada, la major part de la població viu al fons fèrtil de les valls, especialment al voltant de Kunming i Dali La principal activitat és l’agricultura les…
Pequín
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de…
Caixmir
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que…
Wutai Shan
PnP! (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Muntanya
Budisme
Muntanya de la Xina, al N del sheng de Shanxi, voltada pràcticament pel riu Hutuo He (2.892 m).
Muntanya santa del budisme des de la dinastia han segles I-III, és plena de monestirs i temples
Himàlaia
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu…
Shanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord, a la conca inferior del Huang He.
La capital és Taiyuan És un altiplà fèrtil cobert de loess on hom conrea blat i mill, i a les planes sobretot al voltant de Taiyuan, blat de moro, tabac, cotó i fruites Al N hi ha ramaderia d’ovins És mitjanament poblada 191 h/km 2 1993 la vida econòmica es concentra a la vall del Fen He, afluent del Huang He, on hi ha Taiyuan, gran centre miner i industrial Posseeix les majors reserves de carbó del país a Taiyuan, Pinting, Lincheng i Datong, gran centre miner Hi ha ferro a la serralada de Taihang La indústria, molt desenvolupada modernament…
Suzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est, a l’W de Xangai.
És un important centre d’indústria tèxtil i té una llarga tradició argentera Situada entre llacs el Tai, a l’W, i molts de petits a l’E i S, és travessada per canals, per la qual cosa ha estat anomenada “la Venècia de Xina” És una de les ciutats més antigues de la Xina ~1000 aC i fou capital del regne Wu s V aC Del 1912 al 1949 fou anomenada Wuxian o Wuhsien La ciutat vella conserva el recinte emmurallat, diversos palaus i una gran pagoda del s XIII
Tai Hu
Llac
Llac de la Xina oriental, a l’W de Xangai, a cavall dels sheng de Jiangsu i Zhejiang.
S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina