Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Dinslaken
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nucli industrial indústria siderometallúrgica i de la pell situat a l’extrem nord-oest de l’aglomeració del Ruhr
Ludwigsburg
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Forma part de l’aglomeració de Stuttgart, i és un centre industrial indústria tèxtil, alimentària, de maquinària i porcellana
Duisburg
Ciutat
Ciutat del land Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la confluència del Rin amb el Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr La ciutat fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial en un 75% i la població minvà de 434 646 h 1939 a 356 408 h 1946 Al Rin hi ha el port, de 1 022 ha d’extensió, un dels ports fluvials més importants del món És el primer nucli industrial d’Alemanya indústria siderúrgica, de maquinària pesant, construcció naval, indústria química, tèxtil i alimentària Fins a la segona meitat del s XX fou un important centre miner carbó Universitat 1972
Dortmund
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora dreta del Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat…
Lüda
Ciutat
Aglomeració urbana de Manxúria, Xina, al sheng de Liaoning.
Situada a l’extrem meridional de la península de Liaodong, és integrada per les ciutats de Lüshun —base naval i nucli industrial indústria tèxtil i alimentària— i Dalian —important centre comercial port exportador de cereals i carbó i nucli industrial drassanes, refineries de petroli i indústria tèxtil, química, alimentària i electrosiderúrgica—, el desenvolupament econòmic i demogràfic de les quals s’inicià a la fi del s XIX
Shenzhen
Ciutat
Ciutat del sheng de Guangdong, Xina, situada al llarg de la costa de la mar de la Xina Meridional, al N de Hong Kong.
L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt…
Norderstedt
Ciutat
Ciutat del land d’Hamburg, Alemanya, situada al N de l’aglomeració urbana d’Hamburg.
Marl
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, que forma part de l’aglomeració d’Essen.
Situada al S del canal Wesel-Datteln, té mineria i indústries químiques
Lüshun
Ciutat
Ciutat de Manxúria, Xina, al sheng de Liaoning, que juntament amb Dalian forma l’aglomeració urbana de Lüda
.
Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina