Resultats de la cerca

La geografia La capital és Lhasa És constituït per un vast altiplà septentrional, el més alt i més extens del món altituds de 5000 m, vorejat d’altes serralades l’Altin Tagh i el Nan Shan N, el Karakoram W, l’Himàlaia S i les muntanyes de Sichuan E Travessat per diverses cadenes gairebé paralleles, les del Transhimàlaia separen l’inhòspit país del centre i el N del S i el SE, àrea d’estretes i profundes valls resguardades, on l’aigua fa possibles els conreus El clima és continental rigorós, fortament influït per l’altitud, i les precipitacions són escasses 100 mm, bé que augmenten al S 1500…

Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal…

La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq

Engrandit pels sobirans guptes, constava de nombrosos edificis amb patis interiors i capelles Posseí una biblioteca monumental, ampliada constantment amb les aportacions de manuscrits, fets com a treball universitari Amb l’adveniment del corrent religiós budista tàntric, al segle XIII, Nalanda caigué en decadència, bé que intentà de continuar la seva tradició a la regió del Tibet

Neix a la regió autònoma del Tibet, on té el nom de Kongque He, i passa pel Nepal, on rep el nom de Karnali o Kauriala, i finalment per l’Índia, on és conegut també com Gogra o Ghagra El curs superior segueix la direcció N-S i pren després la NW-SE, fins a desguassar al Ganges a Chāprā És un riu sagrat per als hindús

Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368

Situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min Constitueix el centre d’un àmplia zona de regadiu, que des del primer millenni aC ha convertit aquesta regió en una de les més fèrtils de la Xina És un centre comercial i té indústria alimentària refineries de sucre, mecànica, tèxtil seda, cotó, d’artesania del jade, bambú i fusta La Universitat de Sichuan hi fou fundada l’any 1968 La ciutat és formada per tres sectors, disposats en forma concèntrica i abans separats per muralles la ciutat imperial, que n’ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat…

Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa…