Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Ladākh
© Fototeca.cat
Regió
Regió del Caixmir, dividida entre l’Índia, el Pakistan i la Xina.
És una plana ondulada travessada pel curs superior de l’Indus i envoltada per les serralades de l’Indus i de Zāskār al S, i el Karakoram al N La ciutat més important és Leh A l’Índia, fins el 2019 formà part de l’estat de Jammu i Caixmir, del qual fou segregat per constituir el territori de la Unió de Ladākh Al Pakistan i a la Xina ,forma demarcacions especials reclamades per l’Índia El 1962 hi tingué lloc una breu guerra entre l'Índia i la Xina després de la qual l'Índia perdé un sector del territori L'enfrontament armat entre ambdós estats tornà a…
Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que…
Shanghai
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del…
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
Mudanjiang
Ciutat
Ciutat de Manxúria, al sheng de Heilongjiang, Xina.
Situada a la regió del Nord-est, al SE de Harbin Indústries papereres i mecàniques Fou creada amb l’obertura del Transsiberià
Funiu Shan
Serralada
Serralada de la Xina, al sheng de Henan.
Forma part dels últims contraforts tibetans és limitada al sud per la vall del riu Bai He L’altitud màxima és de 1 560
Castell de Castells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement…
Teulada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector litoral del prebètic intern valencià, al S del promontori de la Nau.
És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que…
la Vall d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població…
Laguar
Nom de la parròquia centrada al poble del Campell, que dóna nom al municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta).
La serra de Laguar , que separa la vall pel S de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar 832 m alt
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina