Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Kaifeng
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora dreta del Huang He, a l’E de Zhengzhou Té indústries de transformació alimentàries, tèxtils i de llumins i central tèrmica Antigament, mentre fou capital de l’imperi xinès Song segles X al XII rebé el nom de Bian
Andong
Ciutat
Ciutat de la Xina, a la província de Liaoning, a la desembocadura del Yalu, separada per la frontera de la ciutat nord-coreana de Sinǔiju.
Centre industrial tèxtil, alimentari proveït per les hidrocentrals del Yalu 503 900 h 1989 Port La ciutat conserva un nucli antic emmurallat que s’expandí amb la construcció del ferrocarril a Corea, que li conferí importància estratègica Andong fou capital de la província del mateix nom durant l’època de l’imperi de Manxukuo 1931-45 El 1965 hom li canvià el nom pel de Tan-tung
Gran Muralla
© Corel - William Semple i Brian Mantrop
Muralla
Nom amb què és coneguda una de les més antigues i monumentals construccions de l’Àsia destinada a protegir la Xina de les invasions dels pobles nòmades de l’Àsia central, en particular dels huns.
Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li…
la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró…
Shenyang
Ciutat
Capital del sheng de Liaoning i de la regió del Nord-est, a Manxúria, Xina.
Situada a la riba dreta del Hun He, afluent del Liao He, a la ruta Pequín-Harbin, és un centre agrícola blat, blat de moro i mineral ferro, carbó, amb una important indústria pesant ressorgida després de la Segona Guerra Mundial És la metròpolis xinesa més moderna la ciutat nova ha estat construïda des del 1905 i industrialitzada i la tercera en nombre d’habitants Centrals tèrmica i nuclear Universitat Capital de l’imperi manxú 1625-44, durant la guerra russojaponesa hi tingué lloc la batalla de Mukden —nom manxurià de la ciutat—, del 20 de febrer a l’11 de març de 1905 Les…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per…
Manxúria
Divisió administrativa
Regió del NE de la Xina que comprèn els sheng de Jilin, Liaoning i Heilongjiang.
La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…
baronia de Llaurí
Història
Jurisdicció senyorial a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Beniboquer.
La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera
Canton
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Guangdong, a la regió del Centre-sud, Xina.
Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…
Sagunt
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…