Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Azerbaidjan
Estat
Estat asiàtic del Caucas. Limita a l’E amb la mar Càspia, al N amb Rússia i Geòrgia, a l’W amb Armènia i al S amb l’Iran; la capital és Bakú.
La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i ocupa el 38,4…
Lapònia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Lüshun
Ciutat
Ciutat de Manxúria, Xina, al sheng de Liaoning, que juntament amb Dalian forma l’aglomeració urbana de Lüda
.
Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina
Bakú
Ciutat
Capital de l’Azerbaidjan, vora la mar Càspia, als contraforts orientals del Caucas.
Situada a l’entrada d’una profunda badia de la península d’Apšeron, el nucli primitiu és constituït per una antiga fortalesa emmurallada, amb nombrosos vestigis de les èpoques turca i persa Aquest conjunt és situat dalt un turó que domina la ciutat administrativa moderna, estesa als seus peus Bakú és un gran centre de la indústria petroliera, cap d’una sèrie de ciutats més petites, totes dedicades a l’extracció de petroli de la península d’Apšeron Fins a la Segona Guerra Mundial fou el centre petrolier del país, i actualment encara és important aquesta activitat Té grans refineries, indústria…
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Alt Karabakh
Divisió administrativa
Territori del Caucas, autoproclamat estat independent amb el nom de República d’Artsakh i reivindicat per l’Azerbaidjan.
La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista Soviètica de l’…
Xinjiang
Divisió administrativa
Zizhiqu occidental de la Xina, que constitueix una de les cinc regions autònomes de la Xina.
La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…
Manxúria
Divisió administrativa
Regió del NE de la Xina que comprèn els sheng de Jilin, Liaoning i Heilongjiang.
La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…