Resultats de la cerca

El terme municipal s’estén a la dreta de l’Aude, a migdia d’Atsat, entre el congost de Sant Jordi i la unió amb la riera d’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent dels vessants N de la serra de Madres i del terme de Conòsols L’accidentat territori arriba per migdia fins al tuc Dormidor 1843 m i és cobert per boscos d’avets i faigs bosc de Resclòsa, muntanya de Grabichà Hi ha pedreres de llicorella i extracció de dolomies, a més d’explotació forestal El poble 600 m d’altitud es troba prop de l’Aigueta, en un vessant rocós on hi ha restes d’un antic castell l’església fou refeta al…

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…

Situat en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats d’aquest principat Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el s IX i el s XIII

La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…

Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces…

Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

És termenal de les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella

La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els…