Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
Tahití
Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i…
Terschelling
Far de Brandaris, a l’illa de Terschelling
© Turisme d’Holanda
Polinèsia Francesa
L’illa de Tahaa
Adam Reeder (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori francès d’ultramar, format per un centenar d’illes i illots: Societat, Marqueses, Australs, Tuamotu, Gambier, Clipperton, que ocupen la major part de la Polinèsia Meridional.
La capital és Papeete , a Tahití Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical amb variacions latitudinals Població polinèsia sobretot maoris amb nombrosos mestissos i xinesos i francesos La palmera cocotera és el principal recurs, però hi ha altres conreus cotó, canya de sucre, cafè Pesca i ramaderia en algunes illes Produeixen copra, sucre, rom i objectes de nacre Exporten copra, vainilla Societat, nacre Tuamotu i Societat El Centre d’Expérimentation du Pacifique CEP, per a les experiències nuclears franceses, té polígons atòmics als atols de Fangataufa i Mururoa i ha convertit el…
Anamur Burnu
Costa del cap d’Anamur, a la mar Mediterrània i davant de l’illa de Xipre
© Corel Professional Photos
Den Helder
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
L’estret de Marsdiep la separa de l’illa de Texel, a l’extrem nord del canal d’Holanda Septentrional És protegida per un dic de 10 km Port, nucli pesquer i base naval holandesa Té indústria pesquera, de construcció naval i metallúrgica
Vlaardingen
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, que forma part de l’aglomeració de Rotterdam.
Situada a l’W de Rotterdam, a tocar del canal de Nievwe Waterweg, és un important port pesquer i un centre industrial metallúrgia i química Primitiu poblet pescador, al s XX esdevingué el tercer port d’Holanda Les noves dàrsenes a l’illa de Rozenburg 1958 afavoriren el creixement industrial