Resultats de la cerca

Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m

Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració

Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…

En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt

Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de…

De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea…

En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…

Neix a Turquia, amb el nom d’Aras, i el seu curs és interromput per nombrosos salts i aprofitat per a la irrigació, sobretot a partir de Sabirabad, on s’ajunta amb el Kura i rega una plana eminentment agrícola cotó, arròs Desemboca a la mar Càspia formant delta

La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…