Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Malatya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central, Turquia.
Situada en una vasta plana, és nus de comunicacions i té conreus d’albercocs i d’opi A l’antiguitat formà part de l’imperi hittita Nucli important a l’època romana, fou capital de l’Armènia sota Dioclecià I Destruïda per Cosroes I el 577 i reedificada pels àrabs el 756, fou possessió dels croats 1097-99 fins que caigué en poder dels turcs 1102, que la incorporaren al soldanat d’Iconi
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…