Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Karkamiş
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’alta vall de l’Eufrates, avui petita localitat situada a la frontera entre Turquia i Síria, coneguda en època romana amb el nom d’Europus.
Excavada intermitentment 1878-1920 per missions del British Museum, la seva importància a l’Orient antic deriva del fet d’ésser el pas més important de l’Eufrates entre Síria, Mesopotàmia i Anatòlia i entre l’interior Babilònia i Assíria i la Mediterrània A l’època sirohitita fou capital d’un dels principats, incorporat a l’imperi assiri el 717 aC
Çankırı
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la regió d’Anatòlia Central, Turquia.
Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia
Kütahya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Occidental, Turquia.
La seva posició a la riba del riu Porsuk, a la gran ruta entre la regió de Màrmara i les planes de Mesopotàmia ha determinat fases d’expansió i decadència, segons la variable importància de les rutes comercials A mitjan s XX experimentà un procés d’industrialització, amb l’establiment de refineries de sucre, adoberies, indústria química nitrats, producció de catifes i fabricació de pipes de sepiolita escuma de mar obtinguda en jaciments propers
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci És…
Edessa

Interior de la mesquita d’Edessa, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Síria que correspon a l’actual ciutat turca d’Urfa.
Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la…
Milet

Ruïnes de l’antic teatre grec de Milet
faktor1komma5 /by Claus P. Heibel (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la desembocadura del riu Menderes.
Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es…
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…
Anatòlia

Les principals regions d’Anatòlia a l’antiguitat clàssica
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió asiàtica de Turquia.
Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…