Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
República Dominicana
Estat
Estat d’Amèrica Central, a les Antilles, al sector oriental de la Hispaniola, de la qual ocupa 3/4 parts de la superfície total; la capital és Santo Domingo de Guzmán.
La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…
Guatemala
El llac Atitlan
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que limita a l’W i al N amb Mèxic, a l’E amb Belize, el golf d’Hondures, Hondures i El Salvador, i al S amb l’oceà Pacífic; la capital és Guatemala.
La geografia física Els principals trets del relleu són la serralada, continuació de la Sierra Madre de Chiapas, que travessa tot el país, i una altra cadena parallela, més a prop del Pacífic, que constitueix l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc Hom pot distingir les següents unitats geomorfològiques al nord, la gran plana del Petén, prolongació de la plataforma del Yucatán, que ocupa gairebé la meitat del país i que, de morfologia càrstica, és travessada pel riu Usumacinta i el seu afluent Pasión més al sud, la regió muntanyosa, amb la depressió del riu Motagua, formada d’una banda pels…
Taiwan
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, situat al SE de la Xina, de la qual el separa l’estret de Taiwan, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional; la capital és Taipei.
La geografia física El territori sota la jurisdicció de Taiwan consisteix en l’illa homònima també coneguda com a Formosa i diversos grups d’illes, entre les quals les de P’enghu Pescadores, prop de Taiwan, i Matsu i Chinmen Quemoy, situades vora la República Popular de la Xina, a l’altre costat de l’estret de Taiwan L’illa principal, Taiwan, és una zona muntanyosa recorreguda en sentit longitudinal per serralades paralleles cobertes de bosc tropical dens, que atenyen les màximes altituds al centre Yii Shan, 3997 m A l’E les muntanyes cauen a pic a la costa, que és alta, escarpada i d’accés…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Grècia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…