Resultats de la cerca

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…

Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània

Nucli industrial maquinària i teixits Comuna medieval autònoma, el 1445 passà a la república de Venècia, de la qual fou un centre important, i el 1797 a Àustria, per concessió de la França revolucionària, que posà fi a la república veneciana Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per Itàlia 1915-17 i reconquerida pels austríacs, que l’abandonaren definitivament el 1918 Molt danyada pels combats, fou reconstruïda després de la guerra

Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou ocupada pels grisons, que, en…

Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s XII,…

La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…

Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-…

Nucli industrial refineries de sofre i sucre i centre comercial Municipi romà Caesena , caigué sota el domini bizantí Incorporada a les possessions de l’Església al segle X, esdevingué ciutat lliure al segle XI El 1379 passà al poder dels Malatesta Novament, formà part dels Estats Pontificis del 1466 al 1859, que s’integrà al regne d’Itàlia