Resultats de la cerca
Es mostren 6801 resultats
Sant Joan Sanata
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130
Sant Joan Lohitzune
Ciutat
Ciutat del Lapurdi, País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics, França.
Situada a la badia homònima, a la desembocadura de la Nive, a la costa del golf de Biscaia, és un centre turístic important i estació balneària És també un port de pesca important tonyina Castell Lohobiaque i església d’estil local s XVI, amb un interessant retaule del s XVII
Sant Joan de Peu de Port
Vila de la Baixa Navarra, País Basc, al departament francès dels Pirineus Atlàntics.
Antiga capital de la Baixa Navarra i plaça forta a les vores de la Nive, al peu del port de Roncesvalls Conserva diversos edificis i monuments, entre els quals destaquen les muralles del s XV Centre d’estiueig
Sant Joan del Laterà
nekotank (CC BY-ND 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al Laterà.
Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…
Sant Jaume Sesoliveres
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
Sant Jaume de Rifà
Convent
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als s XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del s XI
Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Santiago de Cuba
Ciutat
Capital de la província homònima, situada a la costa S de l’illa.
S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels pirates i dels…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…
Sant Guilhem del Desert
Llogaret
Llogaret del Llenguadoc, prop d’Aniana, situat a l’entorn de l’antic monestir benedictí de Gel·lona, fundat el 804 per sant Guillem d'Aquitània
.
Conserva l’església romànica Al monestir pertangué, des del s IX, l’anomenat Sacramentari de Gellona escrit entre el 772 i el 795