Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…
Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció turística,…
Bilbao
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
els Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…
Castella
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…