Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
pla d’Urgell
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental de la comarca…
Ribera
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia, a prop del riu Magazzolo.
Centre d’una comarca vitícola i olivarera Ruïnes de castells medievals
Castelvetrano
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a Sicília, Itàlia.
Centre d’una comarca productora de vi vins de Marsala, té també fabricació de mobles
Grugliasco
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia.
Mercat i centre comercial d’una comarca agrícola blat, ordi, vinya i productes hortícoles Centre d’estiueig
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa
Carpi
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És centre comercial de la producció agrícola de la comarca, si bé disposa igualment d’un nucli industrial amb certa diversificació indústria tèxtil, mobles, ceràmica i alimentària
Poggibonsi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a les vores de l’Elsa.
Situada 23 km al NW de Siena, en una comarca d’important producció vinícola Exporta vins de Chianti La ciutat comprèn també els antics nuclis de Staggia i Cincia
Ferentino
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, al sud del Laci, Itàlia.
És situada al cim i al vessant meridional d’un turó que domina la vall del Sacco, al límit occidental de la comarca de la Ciociaria Economia agrícola, amb conreus d’oliveres, vinya i blat Fonts termals d’aigües sulfuroses, amb balneari
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar
Finestrelles
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat, al vessant S de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial