Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Palma di Montechiaro
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a Sicília, Itàlia, a la costa meridional de l’illa.
Fou erigida el 1637, sobre un traçat en quadrícula, pel príncep de Lampedusa
Scicli
Ciutat
Ciutat de la província de Ragusa, a l’illa de Sicília, Itàlia, al vessant meridional dels monts Iblei.
D’origen antiquíssim sícul o romà, sofrí, el 1693, greus desperfectes a causa d’un terratrèmol i fou reconstruïda seguint un traçat regular
Santa Maria Capua Vetere
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, a l’emplaçament de l’antiga Càpua.
Centre comercial i població de traçat modern, conserva ruïnes de l’antiga ciutat La catedral de Santa Maria és dels s IV-V
Vulci
Ciutat antiga
Antiga ciutat etrusca, situada 20 km al NW de Tarquínia (Viterbo), Itàlia.
Formava part de la federació etrusca fou vençuda pels romans 280 aC, i decaigué a l’època imperial Les excavacions, fetes entre el 1825 i el 1956, posaren al descobert, ultra el traçat dels carrers, una importantíssima collecció de vasos grecs, bronzes, peces d’orfebreria, escultures, etc Els frescs de la tomba François —escenes úniques sobre la història etrusca— són a la collecció Torlonia de Roma
Ragusa
Herbert Frank (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada al SE de l’illa.
La part vella Ragusa Inferiore és situada al lloc on antigament existí un castell bizantí Després del terratrèmol del 1693 fou construïda, amb traçat regular i en un altiplà situat a més altura, la Ragusa Superiore De la ciutat vella es conserva el portal de l’església de San Giorgio Vecchio, i a la nova ciutat es conserven els monuments barrocs la catedral és de 1706-60 Fabricació d’adobs i de plàstics Jaciments d’asfalt en mines sota terra i a cel obert Hi ha dipòsits de petroli començats a explotar el 1954 Oleoducte fins a Augusta
Reggio de Calàbria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia, situada a l’estret de Messina.
Conreu de flors per a la fabricació d’essències Port comercial Arquebisbat Centre cultural escoles tècniques museu arqueològic municipal Fundada pels grecs de la Calcídia 270 aC, Rhegion conservà el seu caràcter hellènic fins a l’època de Cèsar Després fou, successivament, bizantina i normanda i, sota el domini de les cases d’Anjou i de Catalunya-Aragó, es convertí en una important metròpolis comercial En produir-se l’alçament procatalà de Sicília 1282, s’hi establí Carles I de Nàpols, el qual, en partir cap a França gener del 1283, hi deixà el seu fill Carles com a vicari del regne Aquest,…
la Noguera Pallaresa
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…
Baix Pallars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S per l’estret de Collegats.
Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…