Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Cuneo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, situada a la confluència dels rius Stura di Demonte i Gesso.
És el centre comercialitzador dels productes agrícoles de la regió cereals, vi, fruites i un important nucli industrial indústria metallúrgica, mecànica, química, alimentària, arts gràfiques, destilleries que ha triplicat la població en els darrers vint-i-quatre anys Centre turístic afavorit per la proximitat amb França
Posadas
Ciutat
Capital de la província de Misiones, Argentina, a la regió Litoral.
La població s’ha duplicat els últims vint anys Situada a la riba esquerra del riu Paraná i enfront de la ciutat paraguaiana de Villa Encarnación, és port fluvial i centre comercial Exporta arròs, blat de moro, mate, fruites i els productes forestals de la província Indústria alimentària carn i farinera i tèxtil
Campània
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies d’Avellino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern.
La capital és Nàpols S'hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…
Sardenya
Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…
Argentina
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Amèrica del Sud al sud del tròpic de Capricorn i a l’est dels Andes; limita amb Bolívia al nord, amb el Paraguai al nord-est, amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic a l’est i amb Xile a l’oest; la capital és Buenos Aires.
La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…