Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gauteng
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica.
La capital és Johannesburg Situada al sector oriental del Witwatersrand, a més de l’àrea metropolitana de la capital, comprèn també les ciutats de Pretòria, Germiston i Vereeniging, amb nuclis com el suburbi de Soweto És una de les principals àrees mineres del món, i s’hi concentren alguns dels jaciments més rics d’or, a més dels de platí, cromita, ferro i urani A partir de la mineria, l’àrea tingué un gran desenvolupament econòmic i demogràfic i, amb Ciutat del Cap, es convertí en el centre econòmic i polític de Sud-àfrica, bé que Johannesburg no deté la capitalitat legislativa…
Bloemfontein
Ciutat
Capital de la província d’Estat Lliure (fins el 1994, Estat Lliure d’Orange), i seu del tribunal suprem de la República de Sud-àfrica, per la qual cosa és la capital judicial del país.
Centre agrícola, comercial i industrial maquinària, mobles, indústries alimentàries, afavorit per la seva posició cèntrica al país Centre d’ensenyament superior Universitat de l’Estat Lliure d’Orange, fundada l’any 1950 Les condicions climàtiques han permès la installació de dos importants observatoris astronòmics el Lamont-Hussey, de la Universitat de Michigan EUA, situat a Naval Hill, i el Boyden Observatory a Mazelspoort Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fundada el 1846 per grangers afrikàners que emigraren del Cap, després 1849 esdevingué la capital de la colònia del riu…
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…