Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Monte Rosa
El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Palerm
Catedral de Palerm
Santiago López-Pastor (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Capital de Sicília i de la província homònima, Itàlia.
Situada a la costa occidental de l’ampli golf homònim i dominada per les altures del Pellegrino, Grifone i Cucio, s’estén per la plana de la Conca d’Or, guanyada per la ciutat a través del temps, com a conseqüència del seu creixement urbà El nucli antic, creat entorn del port, és avui el centre de l’activitat comercial i administrativa de la ciutat, les funcions econòmiques de la qual són bàsicament terciàries Tocant al port, principalment de passatgers, s’han creat indústries de construcció naval i complementàries També hi ha indústries químiques, tèxtils i alimentàries Té…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
Vènet
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia.
La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Sicília
Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…